En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple: mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.  [...]

(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui. En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]

parla ràpid i no l'entenc recte: Va seguir recte i va desaparèixer entre la boira sa: Per viure bé cal menjar sa seguit: Tota la tarda que plou seguit D'altres sovint formen part d'expressions lexicalitzades: costar car (sentit figurat), filar prim, jugar net o jugar brut, mirar prim, mirar fix, pagar [...]

 o veure-hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple: La noia de qui n'està molt li va donar carbassa. 2. Amb verbs de percepció (veure, mirar, sentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden [...]

'empresa familiar. M'han ofert (de) fer una obra de teatre. No gosava (de) dir-li que l'estimava. Hi ha casos, però, en què és obligatori introduir l'infinitiu en funció de complement directe amb la preposició de. Es tracta de verbs com ara mirar ('procurar'), pregar, provar, dir ('proposar') o assajar [...]